1-Introducció
Una de les novetats més importants del nou PGC 2007, ha sigut de dos nous documents als comptes anuals: l'estat de canvis en el patrimoni net (ECPN) i l'estat de fluxos d'efectiu (EFE, d'ara en avant).
Farem referència al EFE, com a indicador de la capacitat que té una empresa per a generar efectiu o equivalents a l'efectiu, així com les seves necessitats de liquiditat, tot això mitjançant l'ús de tres categories: les activitats d'explotació, les d'inversió i les de finançament.
Es tracta d'un estat comptable, que mostra el flux d'efectiu generat per l'empresa durant un determinat exercici econòmic, explicant, no sols la variació neta de la tresoreria, sinó també les causes dels cobraments i pagaments succeïts durant el mateix. Per a això, se segueix l’anomena’t criteri de caixa i no de meriten, això és, atenent al corrent real d'ingressos i despeses, amb independència respecte al moment en què es produeix l'intercanvi de béns i serveis.
2-Classificació dels fluxos d'efectiu
Podem distingir tres tipus de fluxos d'efectiu en atenció a la font o naturalesa dels mateixos: els que provenen de l'activitat d'explotació, l'activitat d'inversió i l'activitat de finançament.
Fluxos d'efectiu procedents de l'activitat d'explotació
Són aquella la meritació dels quals es produeix en el marc de l'activitat ordinària de l'empresa i, en el seu motiu, constitueixen la principal font d'ingressos de l'empresa. Es caracteritzen per l'habitualitat i liquiditat, incloent cobraments i pagaments regulars amb clients, proveïdors, creditors, treballadors, serveis...etc.
Fluxos d'efectiu procedents de l'activitat d'inversióEl seu origen es troba en l'immobilitzat i les inversions immobiliàries, tant a llarg com a curt termini, excloent-se les inversions financeres que formen part de la tresoreria. Dita d'una altra forma, són els fluxos que provenen de l'actiu, corrent o no corrent, diferent de les existències o els comptes a cobrar d'origen comercial.
Fluxos d'efectiu procedents de l'activitat de finançament
Són aquells que provenen de la captació i reembossament del passiu i el patrimoni net, així com del pagament de dividends.
3- Anàlisi dels EFE
L'administració d'un estat de fluxos d'efectiu de forma ordenada i fidel a la realitat, ens permet albirar en un primer moment la capacitat de l'empresa per a generar fluxos d'efectiu o equivalents i, per tant, el grau de liquiditat i solvència que té l'empresa.
No obstant això, a través d'aquest indicador un pot extraure informació valuosa per a altres camps, com per exemple, intuir si la política de dividends d'aqueix exercici serà o no generosa, així com determinar la possibilitat d'incrementar o no l'endeutament extern.
Des d'un altre punt de vista, també podem avaluar els efectes que produeixen les activitats d'inversió i finançament en l'entitat, tant per a les que suposen moviment de tresoreria com les que no. Així mateix, ens ajuda a delimitar la correlació d'ingressos i despeses respecte la correlació de cobraments i pagaments.
En última instància, un estudi continuat dels fluxos d'efectiu ens permet determinar el patró seguit per l'empresa per a generar i utilitzar els recursos líquids, així com la capacitat d'adaptar-se a noves circumstàncies, això és, la seua flexibilitat financera.
4- Conclusions
La informació que es desprén de l'estat financer de fluxos d'efectiu ens permet, entre altres, realitzar un perfecta anàlisi de la solvència empresarial