martes, 22 de diciembre de 2009

1-Introducció
Una de les novetats més importants del nou PGC 2007, ha sigut de dos nous documents als comptes anuals: l'estat de canvis en el patrimoni net (ECPN) i l'estat de fluxos d'efectiu (EFE, d'ara en avant).
Farem referència al EFE, com a indicador de la capacitat que té una empresa per a generar efectiu o equivalents a l'efectiu, així com les seves necessitats de liquiditat, tot això mitjançant l'ús de tres categories: les activitats d'explotació, les d'inversió i les de finançament.
Es tracta d'un estat comptable, que mostra el flux d'efectiu generat per l'empresa durant un determinat exercici econòmic, explicant, no sols la variació neta de la tresoreria, sinó també les causes dels cobraments i pagaments succeïts durant el mateix. Per a això, se segueix l’anomena’t criteri de caixa i no de meriten, això és, atenent al corrent real d'ingressos i despeses, amb independència respecte al moment en què es produeix l'intercanvi de béns i serveis.
2-Classificació dels fluxos d'efectiu
Podem distingir tres tipus de fluxos d'efectiu en atenció a la font o naturalesa dels mateixos: els que provenen de l'activitat d'explotació, l'activitat d'inversió i l'activitat de finançament.
Fluxos d'efectiu procedents de l'activitat d'explotació
Són aquella la meritació dels quals es produeix en el marc de l'activitat ordinària de l'empresa i, en el seu motiu, constitueixen la principal font d'ingressos de l'empresa. Es caracteritzen per l'habitualitat i liquiditat, incloent cobraments i pagaments regulars amb clients, proveïdors, creditors, treballadors, serveis...etc.
Fluxos d'efectiu procedents de l'activitat d'inversióEl seu origen es troba en l'immobilitzat i les inversions immobiliàries, tant a llarg com a curt termini, excloent-se les inversions financeres que formen part de la tresoreria. Dita d'una altra forma, són els fluxos que provenen de l'actiu, corrent o no corrent, diferent de les existències o els comptes a cobrar d'origen comercial.
Fluxos d'efectiu procedents de l'activitat de finançament
Són aquells que provenen de la captació i reembossament del passiu i el patrimoni net, així com del pagament de dividends.
3- Anàlisi dels EFE
L'administració d'un estat de fluxos d'efectiu de forma ordenada i fidel a la realitat, ens permet albirar en un primer moment la capacitat de l'empresa per a generar fluxos d'efectiu o equivalents i, per tant, el grau de liquiditat i solvència que té l'empresa.
No obstant això, a través d'aquest indicador un pot extraure informació valuosa per a altres camps, com per exemple, intuir si la política de dividends d'aqueix exercici serà o no generosa, així com determinar la possibilitat d'incrementar o no l'endeutament extern.
Des d'un altre punt de vista, també podem avaluar els efectes que produeixen les activitats d'inversió i finançament en l'entitat, tant per a les que suposen moviment de tresoreria com les que no. Així mateix, ens ajuda a delimitar la correlació d'ingressos i despeses respecte la correlació de cobraments i pagaments.
En última instància, un estudi continuat dels fluxos d'efectiu ens permet determinar el patró seguit per l'empresa per a generar i utilitzar els recursos líquids, així com la capacitat d'adaptar-se a noves circumstàncies, això és, la seua flexibilitat financera.
4- Conclusions
La informació que es desprén de l'estat financer de fluxos d'efectiu ens permet, entre altres, realitzar un perfecta anàlisi de la solvència empresarial

viernes, 27 de noviembre de 2009

Drets d'un Soci a una SL

Entre els drets que poden tindre's per ser titular de participacions socials d'una Societat de Responsabilitat Limitada, es poden destacar els següents:
• Dret a la inscripció en el llibre registre de socis, examen del mateix i a l'obtenció de certificació de les participacions.
• Dret a transmetre les participacions socials bé per actes “inter vivos” o “mortis causa”.
• Dret a participar en el repartiment de dividends.
• Dret a la quota de liquidació.
• Dret de subscripció preferent de participacions socials en els supòsits d'ampliació de capital.
• Dret d'assistència i representació en les juntes.
• Dret d'informació.
• Dret de vot.
• Dret a obtindre certificació dels acords socials i a la impugnació dels mateixos.
• Dret de separació dels socis en determinats supòsits.
• Dret a sol•licitar el cessament de l'administrador de la societat en els supòsits de violació per part d'aquest de la prohibició de competència.
• Dret a exercitar l'acció individual de responsabilitat.

Per a determinades actuacions, la Llei exigeix que els socis ostenten un determinat percentatge de capital social bé sigui individualment o mitjançant la seva agrupació amb altres socis. Supòsits en què s'exigeix un percentatge:
• Els socis que representen, almenys, el cinc per cent del capital social, podran sol•licitar als administradors de la societat la convocatòria de la junta general.
• Sol•licitar la presència de notari perquè aixequi l’acta de la junta general – Socis que representen, almenys, el cinc per cent del capital social.
• Quan la societat no tingui l'obligació de sotmetre els comptes anuals a verificació d'auditor, els socis que representen com a mínim un cinc per cent podran sol•licitar al Registre Mercantil corresponent el nomenament d'auditor.
• Dret d'examen de la comptabilitat per socis que representen, almenys, el cinc per cent del capital. Dret que consisteix en poder examinar, bé pel propi soci o en unió d'expert comptable, els documents que serveixen de suport i antecedent dels comptes anuals.
• No es podrà denegar la sol•licitud d'informació a pesar del perjudici dels interessos socials quan la informació sigui requerida, almenys, pel vint-i-cinc per cent del capital social.
• Els socis que representen el cinc per cent del capital social podran impugnar els acords del consell d'administració.

En principi i llevat que els estatuts socials disposen una altra cosa, les participacions socials atribueixen els mateixos drets a tots els socis.

viernes, 24 de julio de 2009

El nombre de societats mercantils creades disminueix un 33% de manera interanual

Segons les últimes dades de d’institut d’estadística el nombre d’empreses creades s’ha reduït en un 33% en l’últim any. Son dades dessal·lentadores pels emprenedors de mena, que veiem en aquestes dades un fidel reflexa del difícil que resulta en aquest temps que corren, crear una empresa.
Si ja normalment l’emprenedor ha tingut sempre molts problemes per finançar els seus projectes, ara amb la marcada crisi financera encara es complica molt mes. El que dificulta clarament el desenvolupament de projectes empresarials, que estan cridats a ser el futur de l’economia del pais.
Son temps difícils que han de servir als emprenedors, per mesurar molt mes la seva estructura empresarial y de costos, per aconseguir mantenir l’equilibri pressupostari del seu projecte, amb una menor dependència del finançament aliè.

miércoles, 1 de abril de 2009

FOTOS: 26.03.2009 "La Gran Noche del Joven Emprendedor" Reunión mensual de Emprendedores de Barcelona

Dijous passat es va celebrar al Hotel Majestic de Barcelona, la Primera Gran Nit del Jove emprenedor Organitzada per La Jove Cambra d’Empresaris de Barcelona, on en un emotiu acte, es va oficialitzar la meva incorporació en aquesta organització que treballa, des del voluntariat per la millora de les competències dels emprenedors i futurs empresaris de la nostra ciutat.
Serà un plaer treballar, per ajudar als joves emprenedors de Barcelona, a convertir la seva idea de negoci en una realitat d’èxit empresarial.


FOTOS: 26.03.2009 "La Gran Noche del Joven Emprendedor" Reunión mensual de Emprendedores de Barcelona

Decàleg del jove emprenedor

1. Descobreix un buit al mercat. És fals que tot estiga inventat. Les millors idees descobrixen el que altres no han vist.
2. Pensa en l'execució. La idea és només el 50%, la resta és execució: el procés que la transforma en un servei original. Si una bona idea fracassa, culpa a l'execució.
3. Tria un bon equip. Els més sòlids són interdisciplinaris. Amics i talent no sempre van de la mà. Escull ve els teus socis, serà com un matrimoni.
4. Llança't aviat No triguis anys en posar en marxa el projecte d'empresa. I menys si és d'Internet.
5. Fes-los cas. Els teus primers clients i visitants són els més valuosos. La seva opinió t'ajudarà a enfocar millor el projecte. El que ells volen és el que tu has de donar.
6. Mostra els diners. Sense pla de monetització no hi ha futur. Pensa en ingressos, despeses i beneficis des del principi. Diners crida diners.
7. Parla, parla i parla. No dixi de parlar del teu projecte. assisteix a esdeveniments, comenta en bloggs. Guanya visibilitat, tant online com offline.
8. Oferix la millor atenció al client. Un servei sense persones darrere no triomfa. Ajudarà a fidelitzar la clientela.
9. No gastis en excés, contenció. Una vegada iniciés l'activitat l'austeritat mana.
10. Sigues ambiciós. El teu mercat no és Catalunya ni Espanya, és el món.

Bienvenida

Benvinguts a tots els que visiteu aquest blogg, inicio esta plataforma amb la voluntat de que serveixi com una eina que ajudi als emprenedors a exercí amb garanties la seva aventura.

Fa pocs dies llegint una article en un diari es parlava de la soledat de l’emprenedor "Romper la soledad del emprendedor es lo más difícil el primer año. Necesitas orientación, recibir opiniones de gente experimentada, validar tu estrategia".

Desitjo que tot el que vagi publicant en aquest espai serveixi per esvair aquesta soldat.